Miquel Gil nascut a Catarroja (València) és un artista dotat d'un treball innegable però de difícil catalogació: Fugisser, erràtic, inquiet… Ningú el va obligar a abandonar Al Tall després de deu anys de la seva fundació, però a finals dels 80, el cantant de Catarroja necessitava respirar altres aires i transgredir els límits del folk per endinsar-se en els camins del mestissatge, encara poc explorats en aquella època. Així va crear Terminal Sur, un grup carregat de bones idees i avançat al seu temps que no va tenir la paciència d'esperar que arribes l'hora de la World Music. Després va venir gairebé una dècada de silenci. De tant en tant se'l sentia aquí o allà, posant la seva inconfusible veu trencada al servei dels altres. Al cap i la fi, Miquel Gil ha estat un vocalista molt sol·licitat: sempre se l'ha considerat "el de la veu rara", "el que sembla mig gitano", "el que canta flamenc en valencià".
Però ell mai no ha cantat flamenc, sinó que ha investigat la polifonia mediterrània i l'escalística del cant d'estil valencià. Un altre cosa és que allò que al País Valencià anomenen "Per la de l'u", a Andalusia es digui "Fandango". A les seves arrels ens remetem.
